Jornada de Reflexió

Jornada de reflexió per decidir el vot i cridar a la participació. Després de una campanya intensa, avui és un dia de descans relatiu. Els últims 15 dies han estat plens de moments, imatges i activitat de campanya, que va concluir ahir a la nit en un Palau Blaugrana ple de gom a gom i on la calor no només és palpava al termòmetre.

També s'hi podien sentir moltes emocions i... potser la victória.

La recta final de la campanya

S'apropa el final de la campanya i ja sense enquestes a la mà, creix la sensació de que a cada hora que passa, el desenllaç es va apretant cada vegada més.

L'enquesta del CIS, feta abans de la campanya i el Pulsómetro (que en les darreres eleccions autonòmiques va ser el que més es va acostar al resultat real) de la Cadena SER d'aquesta setmana constaten bé les tendències que s'han anat dibuixant durant aquests dies.

Als inicis de la campanya, CiU i Mas guanyaven clarament, amb un avantatge important segons totes les enquestes. Després, els efectes del ja famós DVD, de la visita a cal notari, del debat dels candidats i de la pròpia campanya del PSC, han anat marcant una acceleració d'en José Montilla, que porta molts dies com un corredor de fons, retallant distàncies. Un corredor de fons "que pot acabar superant a Mas per l'esquerra".

Ningú sap quins seran els resultats a les urnes, ni que passarà els dies després de les eleccions. Però una cosa és ben clara, tant en Mas com en Montilla arribaran a l'1 de Novembre amb opcions de guanyar i de buscar pactes post-electorals que els donin la presidència de la Generalitat. És la clara disputa entre dreta i esquerra, justament allò que representen cadascú dels dos candidats. Ara més que mai, Catalunya necessita un govern d'esquerres. I això passa únicament per un govern presidit per José Montilla.

Queden pocs dies de campanya, però encara som a temps d'apretar encara més les coses i buscar una victòria que faciliti un govern de progrés pels catalans i catalanes.

Cal treballar fins a l'últim a moment, alguns segur que estem cansats i la campanya no està siguent fàcil per a ningú (I si no, mireu l'activitat d'aquest blog durant els últims 15 dies). Però estic convençut de que amb el nostre treball i el nostre vot, podem fer grans coses.

Ànims, ja falta molt poc!

Imatge de http://www.xtec.es

L' Avui de dissabte

Francesc Puigpelat, en el seu article d'opinió "Ultraconvergència a Guinea" al diari Avui del passat dissabte esmentava, entre altres blogs socialistes, el blog d'un servidor. Comentava que la frase que encapçala aquest espai serveix per il·lustrar la dèria que s'ha desatat pel món dels blogs. Potser sí.

Respecte a la frase en qüestió, "Para ciertos hombres, nada está escrito si ellos no lo escriben", esta extreta de la pel·lícula "Lawrence d'Arabia" i la diu un beduí poc després de que es produeixi una de les escenes més grans del film (per cert, ara mateix estic llegint "Lawrence y los árabes", de Robert Graves).

En tot cas, la idea es ben clara: algunes persones es construeixen a si mateixes i decideixen seguir el seu propi camí, posant les ganes i els esforços que siguin necessaris. El món dels blogs és una mica així, cadascú segueix el seu propi camí i hi dedica el temps i la originalitat que considera oportuna, fent anar el seu blog cap enllà on vingui de gust a cada moment.

I per això mateix no estic d'acord amb la afirmació que en Puigpelat fa al mateix article, dient que els blogs socialistes "Semblen un orfeó: tots canten la mateixa cançoneta de manera harmònica i amb escassa originalitat", afegint a més, que el solista és Miquel Iceta.

La blogesfera socialista és testimoni viu de la seva pròpia varietat i en molts casos, originalitat. I donar-se un passeig virtual per uns quants blogs socialistes ben escollits és un bon exercici per comprovar-ho. No posaré exemples concrets, millor que cadascú trobi els seus favorits, com els he trobat jo.

Més que un orfeó, els blogs socialistes semblem un disc recopilatori d'èxits de molts grups. Cadascú aporta el seu ritme, però en conjunt acabem formant un gran àlbum. I almenys a mi ningú m'ha dit mai quina música he de tocar a cada moment. Per cert, a l'anunci televisiu de campanya d'ERC sí que hi surt un orfeó...

Imatge de http://image.listen.com/img/356x237/3/7/9/4/514973_356x237.jpg

És l'economia, estúpid!

Un breu apunt. Crec que és interessant.

Déficit de la Generalitat de Catalunya al 2003: 1264 milions d'€.

Déficit de la Generalitat de Catalunya al 2006: 150 milions d'€.

Recordeu les paraules de Bill Clinton en la seva primera campanya presidencial? "És l'economia, estúpid!". Doncs això mateix.

Per cert, complir totes les promeses que l'Artur Mas ha signat davant d'un notari (moltes d'elles precissament estúpides) té un cost d'uns 1200 milions d'€. Això de sortida.

I que consti que no és tracta de no gastar o de gastar poc, sinó de gastar bé. Mireu això.

Imatge de http://www.elmundo.es

Montilla i cap endavant

Ahir a la nit, José Montilla va donar la sortida a la campanya electoral dels socialistes de Catalunya. I ho va fer rodejat de gent jove, conscient de tot el que els joves ens hi juguem en aquestes eleccions.

Ara per ara, crec que els joves tindran la clau del futur govern de la Generalitat. Podem decidir, amb el nostre vot, si volem un govern que cregui en nosaltres, afrontant i assumint els nostres problemes i el nostres reptes, sobretot en tres àmbits concrets: la feina, l'educació i l'accés a l'habitatge. En definitiva, en l'emancipació juvenil.

Ningú farà més que José Montilla pels joves catalans en aquest tema. Aquest serà un dels grans desafiaments quan Montilla sigui President. Els governs de CiU van deixar una herència nefasta als joves d'aquest país, una herència que molts encara estem patint i patirem. Només amb la perseverància i serietat d'una persona com Montilla al capdavant de l'institució més important de Catalunya podem estar segurs que el govern treballarà pels joves. Perquè som una part fonamental de la Catalunya social que els socialistes estem construïnt.

Els joves hem de decidir. O Mas i cap enrere. O Montilla i cap endavant.

Article publicat a MontiJA!

Cansament i Tristesa

Seré un mica críptic. Ja parlaré clar on toqui fer-ho.

Porto dies amb el blog en silenci a causa de l'acumulació de feina, però el panorama d'aquesta setmana, a causa del cansament i la tristesa davant certes qüestions, convida a parlar i a no palar. Desgana per culpa de tot plegat, també diria jo.

Cansament i tristesa per l'actitud de certs dirigents, que saben que la seva campanya s'ha de construïr a base d'enfrontaments, tensions, crispació i imatges que no representen a la realitat d'aquest país.

Cansament i tristesa per l'actitud de certes persones, que semblen no comprendre que certes accions i certs gestos (condemnables i injustificables, clar que sí) no ajuden a defensar les seves idees, al contrari, més aviat ajuden a aquells que busquen un clima de confrontació permanent. Jo em manifestaria en contra de certes manifestacions que es retroalimenten entre sí. I la llista d'aquestes manifestacions podria ser llarga.

Cansament i tristesa per l'actitud de certs mitjans de comunicació, que han venut paraules que no reflexaven objectivament i amb mesura la realitat del que havia passat. I això només beneficia als mateixos de sempre.

Cansament i tristesa per l'actitud d'un, amb el que molts i moltes podem coincidir en moltes coses, però del que cal reconèixer dos errors importants (i em guardo els dos errors per a un mateix). Sempre he pensat que a la política hi han un parell d'aspectes molt importants, que són el fons i les formes. Aquesta setmana, sovint massa gent s'ha oblidat d'alguns d'aquests dos aspectes. Vagi per endavant que ho deu estar passant malament i que en aquest sentit es mereix respecte i un mínim de comprensió.

Cansament i tristesa per aquest cop de puny, que també es condemnable, encara que alguns no el vulguin condemnar. Certes coses ens les hauríem de mirar amb atenció. A mi l'únic puny que m'interessa és aquest.

Imatge de http://ar.geocities.com/zgabros/archivosblog/cansado.jpg

Gràcies per fer-lo realitat

La Zona Roja va ser un éxit rotund. Els resultats van superar les previsions i vam aconseguir que més de 2000 persones s'acostessin durant tota la tarda i la nit a la gran festa solidària de la JSC.

Vull donar les gràcies a totes les persones que han fet possible aquest éxit, a tots els que ens han donat un cop de mà per tal d'aconseguir que el dissabte fos un gran dia.

I sobretot vull donar el més sincer i enorme agraïment a tots i totes els que van treballar de valent durant tot el dissabte per fer realitat la Zona Roja. Ells i elles representen la millor part de la nostra organització i només amb les ganes i il·lusions que van posar-hi es podia aconseguir el què es va aconseguir.

El treball era de bojos, va ser de bojos. Només amb persones tan meravelloses com les que van treballar el dissabte per la Zona Roja (i per als nens i nenes de Rosario, no ho oblidem) ho podíem aconseguir.

Per als meus "bojos", van aquests versos:

Para que los éxitos del ayer

no nos dejen tan sólo el sabor

reseco o caliente del alcohol

y un triste regusto frío de poco,

sabed que todo sería imposible

sin vosotros, mis queridos locos.

PD: Sois los más grandes

Hoy puede ser un gran día

A la Plaça 11 de Setembre, de Mataró (al barri de Cerdanyola, al costat dels bombers). A partir de les 18h de la tarda i fins les 2 de la matinada.

En la muerte de mi abuelo

Abuelo,
rompes con lágrimas el nocturno
de las calles que ahora ya no respiras
y no veo pasar más que los vacíos,
de color gris en las líneas del suelo,
los ratos ya no serán cómo fueron
mañanas de sábado en días de verano,
tardes y tardes de domingo en invierno,
mientras los niños juegan en el rellano,
rompes con lágrimas el nocturno
de los días sentado frente a ése rincón
que ahora se desdibuja de la nada
sin tus gafas, bigote y la calva
que mil libros leyeron en el sillón
junto al sitio casi-eterno del abuelo
que ya no volveré nunca jamás a ver
salvo en los atardeceres de mi niñez.

Que oscura es la noche
y que triste la muerte.

Abuelo,
que frías son las noches de muerte.

Imagen de http://malucaresponsavel.blogs.sapo.pt/arquivo/lagrima.jpg

Te pienso

Te pienso, a cada momento,
de mis días
y te sueño, despacio,
al caer la noche
y más que despacio,
te deseo tanto que ya no sé…

Y es verdad, ya no sé…
quiero sentirte
y ser yo (y no tú)
el que te muerda los labios
y sienta mis manos
acariciando tu cuerpo.

Por las dulces sombras
de tu deseo,
una vez tras otra me quemaría
y en tu boca me apagaría,
te quiero porque tu boca
sabe gritar rebeldía.

Me fundo, pensando en ti,
sueño con tu piel
y te imagino, a solas,
en cualquier calle de la ciudad,
y más que a solas
te imagino conmigo en la oscuridad.

Imagen de http://photo-origin.tickle.com/image/15/1/5/RL/15153976RL259876770.jpg

Zona Roja: Un dia per canviar el món

Per segon any consecutiu, la ciutat de Mataró acollirà la Zona Roja de la JSC, un festival solidari amb grups musicals, activitats diverses, participació d'entitats juvenils, esportives, socials i solidàries... una jornada que va més enllà de la celebració d'un concert, que aplega a gent de totes les edats, però que sobretot pretén ser un espai de trobada de la gent jove.

I no un espai de trobada qualsevol, sinò un espai solidari amb una finalitat que no és altra que la de col·laborar en la construcció de les canalitzacions que permetran portar l'aigua potable fins a una escola de primària dels suburbis de la ciutat argentina de Rosario. La recaptació íntegra anirà destinada a aquesta causa.

Comptarem amb l'actuació de 7 grups musicals d'estil divers: Fundación Convenio Latino (hip-hop), Filippo Landini (pop-rock), Manuel do Pico (pop), Mahoney (pop-rock), Jere (rumba-fusió), Ni fu ni fa (rumba-fusió) i Tabarka (pop-rock).

El preu de l'entrada és simbólic, només 1 €. Pot sembla poc, però l'any passat les 1200 persones que es van apropar a la Zona Roja van permetre aconseguir més de 6000 € que es van destinar a construïr una escola bressol al Sàhara, cosa que va contribuïr a fer una mica millor aquell racó del món, va ser un dia per canviar el món. Aquest any no volem ser menys, des de la JSC volem continuar canviant el món, amb una visió jove i solidària.

Esteu tots convidats, el dissabte 7 d'Octubre a partir de les 17:00 de la tarda a la Plaça Onze de Setembre de Mataró (al costat dels bombers). Benvinguts a la Zona Roja.