viernes, mayo 30, 2008
jueves, mayo 29, 2008
Losantos al tribunal
martes, mayo 27, 2008
Administrar la radicalitat
viernes, mayo 23, 2008
De nuevo como un explorador
En la oscura voz de Joaquín Sabina se resumen los pequeños detalles de esos viernes noche sin rumbo ni destino aparente. Y sin embargo, en una de esas noches perdidas, la compañía de la voz rota de Sabina ayuda a encontrar un rumbo inesperado que seguir, sin pensárselo demasiado. Es una voz, la de Sabina, que recita letras que sugieren mantenerse a la espera de un recodo o un giro cargado de serenidad.
Porque para los tipos como yo, esta noche tiene el sabor añejo y reseco de las copas, el sabor de sonrisas ineludibles y de conversaciones interesantes (para que lo vamos a negar). Poque esta noche tiene el sabor de "Como un explorador", que si les apetece les invito a escuchar, especialmente si llegan hasta este humilde lugar por primera vez, traídos por la curiosidad o por cualquier otra de esas poderosas razones que a veces nos conducen hasta un sitio inesperado.
Y tal como termina Sabina esta maravillosa canción y sin ánimo de parecerme a ése poeta con bombín, dejénme terminar a mi... ¿bailas?
jueves, mayo 22, 2008
Teorema (el grito)
que se delinea definitivamente distinto o igual
contra el cielo azul de este lugar
imaginado por mi pobre cultura.
¿Por qué, sin que mi voluntad lo ordene,
se me contrae la cara,
se me hinchan las venas del cuello,
y se me llenan los ojos de una luz ardiente?
¿Y por qué el grito - que desde hace unos instantes
me sale enfurecido de la garganta-
no agrega nada a la ambigüedad que hasta ahora
ha dominado mi vagabundear por el desierto?
Es imposible decir qué clase de grito
es el mío: aunque sin duda es terrible
- hasta tal punto que me desfigura los rasgos
volviéndolos parecidos a las fauces de una fiera -,
también es, en cierto modo, alegre,
y me convierte casi en un niño.
Es un grito que invoca la atención de alguien
o su ayuda; pero que quizá también lo maldice.
Es un aullido que quiere proclamar,
en este lugar deshabitado, que existo,
o bien no sólo que existo,
sino que también soy. Es un grito
en el cual, hundido en la angustia,
se siente un vil acento de esperanza;
o acaso un grito de certeza, totalmente absurda,
dentro de la cual resuena, pura, la desesperación.
De todos modos, esto es cierto: sea cual fuere
el significado de mi grito,
está destinado a perdurar más allá de todo fin posible.
lunes, mayo 19, 2008
Gulag
viernes, mayo 16, 2008
Patada en los valores
jueves, mayo 15, 2008
El beso
viernes, mayo 09, 2008
Comunicat de la JSC Mataró arran dels fets ocorreguts al Casal de Joves de Cerdanyola
La JSC Mataró, arran dels fets ocorreguts en les darreres setmanes, respecte al tancament temporal i posterior obertura del Casal de Joves de Cerdanyola, i els fets previs que van portar a aquesta situació, vol manifestar les següents consideracions.
En primer lloc, mostrar el nostre recolzament a tota tasca d’intervenció social amb infants i joves que es trobin en situacions de risc, dons considerem que en la nostra societat cal fer una aposta per polítiques que donin garanties de prevenció amb l’objectiu d’evitar qualsevol tipus d’exclusió social dels col·lectius joves en risc. A més, també considerem que, en el cas del barri de Cerdanyola i més concretament del seu Casal de Joves, aquesta tasca requereix d’una intervenció conjunta del Servei de Joventut de l’Ajuntament de Mataró i dels diversos actius presents i que fan actuació directa en el barri de Cerdanyola.
En segon lloc, volem fer una valoració en positiu del treball dut a terme durant molts anys al Casal de Joves de Cerdanyola, doncs considerem que s’ha donat i s’està donant un servei molt important per als veïns i veïnes del barri, i molt especialment per a la gent jove. Els Casals de Joves han d’esdevenir un dels punts de trobada dels col·lectius joves, així com també espais on es fomenti l’educació en el lleure, la prevenció i la integració dels mateixos.
En tercer lloc, malgrat tota la feina feta i el seu valor pels joves, pel barri de Cerdanyola i pel conjunt de la ciutat, creiem que aquesta feina no ha pogut assolir tota l’eficàcia que ens agradaria, donat els problemes relacionats amb el tràfic i consum de drogues per part de menors que eren usuaris del Casal de Joves de Cerdanyola i que ocasionaven molèsties als veïns i veïnes dels entorns d’aquella zona, creant una situació que ha desembocat en el tancament temporal i posterior obertura d’aquest espai jove.
Per tant, considerem que el que ara cal es posar les condicions per evitar i solucionar les causes que ens han portat a aquesta situació gens agradable per ningú, ni pels professionals que porten a terme la seva tasca, ni pels usuaris del Casal, ni pels propis veïns del barri de Cerdanyola. Cal tenir en compte que la prioritat absoluta que ens ha portat on estem ha estat la protecció de la salut pública i dels drets dels menors, i en aquest sentit recolzem les actuacions destinades a tal efecte, encara que entenem i desitgem que no s’hagi de tornar a arribar al punt on ens trobem ara mateix.
Així doncs, pensem que el cal fer ara és una anàlisi detallada que permeti definir i identificar de forma clara quins han de ser els objectius dels projectes que es desenvolupin en el Casal de Joves de Cerdanyola. Cal també un control més acurat del desenvolupament dels projectes que es realitzin al Casal i s’han d’assegurar els mitjans que donin garanties d’un bon funcionament del mateix.
Finalment, des de la JSC Mataró volem transmetre el nostre recolzament a les parts implicades, per tal d’assolir els objectius de la feina que s’ha de realitzar al Casal de Joves de Cerdanyola. Estem segurs de que es farà una bona tasca que repercutirà positivament en els joves i en el conjunt de la ciutat de Mataró.