jueves, julio 28, 2011

Carta a Lorena

Querida Lorena,
mujer inigualable,
contigo ya no me queda
casi nada por hacer,
casi nada de nada
más que recordarte
y reconocer

que por mucho que me digan,
no existen
mejores compañeras
que tus caderas
en las trincheras
de mi guerra
del golfo particular

que tu mirada de miel
es brillo incandescente,
capital de tu piel,
bálsamo del amor, e igualmente,
es postal de mi colección
de noches y derroches
de ebria insensatez

que este quinqui de ciudad,
este oscuro caballero,
no entiende la derrota
cuándo se trata
de amarrar y retener
el corazón y el deseo
de una hermosa mujer

que este humilde escritor
de historias de amor,
sin palabras se quedó contigo,
que este capitán del "te quiero",
este punto suspensivo,
se enamoró de tu boca
y de tu cuerpo viajero

que reconozco haber intentado
llegar a tu meta el primero,
pero tras tanto esfuerzo,
al llegar, al fin,
resultó que otro jugador
sin compasión
ya se te había llevado de allí

que este político pesado,
envuelto en el pecado,
reconoce también
que como dice Calamaro,
"hay que ser hombre
para olvidar a una mujer
si no hay otra igual"

y que ya es hora de decirle
a ese jugador afortunado
que te conquiste de una vez,
que no finja ser tu amigo
y se deje de jugar contigo
tantas absurdas partidas
de un oscuro ajedrez

y ya, para finalizar quisiera
puntualizar (al menos),
que de verdad te he querido
y que seguramente estos poemas
te echarán de menos
cuándo este pobre desconocido
ahogue y borre sus penas

y que seguramente este poeta
aún pensará en ti
cuándo te hayas marchado,
y aunque el futuro le alcance,
seguramente este triste poeta
seguirá enamorado,
seguirá olvidándote.

Imatge "Lady with Fan", de Gustav Klimt
Aquest poema el vaig escriure fa alguns anys. Avui el recupero del fons del calaix.

sábado, julio 23, 2011

Utoya

Ahir, Noruega es va veure sacsejada per un doble atemptat que va causar la mort de 91 persones, al centre d'Oslo i a l'illa d'Utoya, on s'estava celebrant un campament d'estiu de les AUF (Joventuts Laboristes de Noruega). Concretament a Utoya, un boig criminal ultradretà, impulsat per l'odi va disparar indiscriminadament contra els joves laboristes sembrant la mort i la tragèdia.

El cap de setmana passat, precissament la Joventut Socialista de Catalunya va celebrar la seva escola d'estiu, un espai de trobada similar al que fins ahir celebraven els companys de les AUF. A espais com aquest, la gent assisteix amb la millor de les intencions, plens de ganes de crèixer a nivell personal a través del debat, de la discussió i l'intercanvi d'idees, del coneixement mutu entre companys. Són espais on les ganes de transformar i trobar camins que ajudin a construïr un món millor gairebé es poden arribar a respirar i on valors com l'igualtat, la llibertat i la fraternitat omplen l'ambient i l'esperit dels participants.

He assistit moltes vegades a esdeveniments i trobades com aquesta i els hi puc assegurar que en llocs així es posen les bases amb les que s'arriben a forjar els somnis de canvi per assolir un món més just. Per això, crec que les bales que ahir es van disparar no anaven només dirigides a un grup de joves laboristes. L'intenció de l'autor de la tragèdia no era únicament matar a joves innocents, sinó també matar les idees i assassinar el diàleg i l'ideologia d'esquerres. Perqué l'extrema dreta sap que per a ells, les nostres idees són perilloses i aquest és un combat en el que a la llarga, mai ens deixarem guanyar.

Penso en les víctimes i en els seus familiars. Els nostres cors avui estan al seu costat. Les nostres idees, els nostres valors i la nostra solidaritat també. Descansin en pau.

Imatge de publico.es

martes, julio 05, 2011

Sense regidoria de joventut

Després del resultat de les darreres eleccions, un dels canvis menys comentats a nivell municipal té a veure amb el fet de que per primer cop des de l’any 1979 l’Ajuntament de Mataró no tindrà, com a tal, regidor o regidora de joventut. Les competències en aquesta matèria han anat a parar a una nova regidoria de família que també engloba les polítiques de dona i de gent gran, en el que suposa un canvi evident de model en quant a les polítiques d’àmbit personal o adreçades a col·lectius determinats. Els hi reconeixeré que tinc els meus dubtes sobre aquesta forma de plantejar les polítiques de joventut i més en els temps que corren.

L'Ajuntament de Mataró és dels pocs ajuntaments del país que sempre, en democràcia, ha tingut regidoria de joventut. Històricament, alguns dels noms que s'hi han fet càrrec han estat, entre altres, en Ramon Camp, l'Esteve Terradas, en Ramon Bassas, la Consol Prados o l'Alícia Romero.

Al llarg dels anys la nostra ciutat ha anat posant en marxa i consolidant un bon grapat de serveis i recursos adreçats als joves. La llista és àmplia, però podem posar els exemples del servei d’Habitatge Jove, el servei d’Ocupació Jove, l’Oficina Municipal d’Emancipació Juvenil, els Espais Joves, el Consell Municipal de Joventut... tots ells continguts i coordinats a través del Pla Jove x Mataró, que és l’eina bàsica de la que disposa l’Ajuntament per endegar accions i programes en quant a polítiques de joventut. De fet, l’actual Pla Jove data de l’any passat i és ben vigent en quant a l’anàlisi de la realitat, objectius i plantejaments, i a més va ser treballat en col·laboració amb un bon grapat d’entitats i col·lectius de joves de la ciutat, que hi van poder fer la seva aportació.

Tots aquests recursos adreçats als joves han pogut ser avui una realitat en bona part gràcies al fet de que fins ara les polítiques de joventut s’han treballat transversalment, intentant que totes les àrees municipals incorporessin la visió dels joves a l’hora de fer i desenvolupar les seves polítiques. Per aquest motiu era fonamental la figura del regidor de joventut com a polític responsable de transmetre aquesta visió al conjunt de l’Ajuntament. Ara, segurament, el fet d’englobar-ho tot en una nova àrea anomenada “família” comportarà una pèrdua d’aquesta visió transversal i global. Dit d’una altra manera: tot fa pensar que les polítiques de joventut no seran importants pel nou govern de la ciutat.

Crec que aquest plantejament és un greu error, almenys de concepte. Les polítiques adreçades als joves són quelcom més que polítiques mal anomenades “de família” (donada la diversitat de models familiars d’avui en dia, em pregunto a quin tipus de família es deuen referir?). I és que els reptes en matèria de joventut que tenen sobre la taula els nous responsables polítics no són pas menors... sinó tot el contrari. L’elevada taxa d’atur juvenil, les dificultats per emancipar-se, la mobilitat en transport públic o la sensació de llunyania entre els polítics (també a nivell local) i la gent jove són alguns dels temes que exigiran l’atenció del nou regidor de família i del nou alcalde.

Caldrà veure com evoluciona tot plegat i si aquesta nova visió (o més aviat, no-visió) de les polítiques de joventut es mostra encertada o no. Però d’entrada, que la primera decisió en relació als joves i a les entitats juvenils hagi sigut deixar-nos sense regidoria de joventut no ens causa bones sensacions sinó que, més aviat, ho considerem un error.

Article publicat a Mataronotícies.cat