martes, septiembre 13, 2011

Política-ficció... o no?

Els hi proposo un exercici mental de certa imaginació. Imaginin un partit polític amb un ideari basat en l'ambigüitat, en no mullar-se mai del tot, en tirar la pedra i amagar la mà, experts en situar-se en un terreny on no faci ni fred ni calor.

Els hi parlo d'una força política amb vocació transversal. Tan transversals que per exemple, un dia serien capaços de proclamar als quatre vents la necessària "transició nacional" del poble de Catalunya, fent picades d'ullet als sobiranistes, però al mateix temps estarien asseguts al voltant d'una taula tancant un pacte per governar de la mà de la dreta més espanyolista una ciutat com Castelldefels. L'idili d'aquest partit amb els ultraconservadors no es limitaria tan sols a un acord puntual a nivell estrictament local, sinó que el bon enteniment també donaria els seus fruits al propi Parlament, on aquest partit també aniria de la mà dels dretans i els tindria com a soci preferent per tirar endavant les seves polítiques i aprovar els corresponents pressupostos, malgrat tenir posicions en teoria allunyades en quant a la política linguística del país.

Més enllà d'això, continuïn imaginant-se aquest partit, que en matèria de nova ciutadania predicaria d'una banda la necessitat de
l'integració dels immigrants però que a la vegada no tindria cap problema moral ni ideològic en tenir gestos (i a vegades, quelcom més que gestos) amb forces racistes i xenòfobes. Un partit que, aplicant fòrmules màgiques ens diria que privatitzant hospitals i acomiadant metges i professors, és possible millorar la qualitat dels sistemes públics d'ensenyament i de sanitat. Un partit que seria capaç de reclamar un sistema millor de finançament (primer en dirien "concert econòmic", després canviarien el terme i s'hi referirien com a "pacte fiscal"), donada la necessitat de més recursos econòmics, però que a la vegada eliminaria impostos als més rics del país.

Un partit capaç de viure en la incongruència, de justificar l'injustificable i de tornar-nos bojos amb els seus cops de timó ideològic. Amb ells, l'emoció i l'imprevisió estan servides. Un partit capaç de trobar la quadratura del cercle. Els hi sembla impossible? Creuen que els hi parlo de política-ficció? Doncs no, aquest partit polític existeix... i, ja ho saben,
és aquest.

Imatge de http://humor.lainformacion.com/