miércoles, diciembre 14, 2011

Notes i apunts abans del XIIè Congrés del PSC

El XIIè Congrés del PSC, al que per fi arribarem aquest cap de setmana, ens ha de servir per fer una inflexió que ens permeti iniciar un canvi profund per tal de "reconnectar-nos" de nou amb una majoria social a Catalunya.

Els problemes que tenim, com a partit i com a projecte, són diversos i al llarg del darrer any se n'ha parlat àmpliament. I no hauríem de ser il·lusos: aquest Congrés no ho resoldrà tot en tres dies. Però com he comentat, el Congrés sí que hauria de servir-nos per començar a posar les bases del canvi i de la solució. Crec que en aquest cas, hem d'entendre el canvi com un procés que s'haurà d'anar desenvolupant al llarg del temps i més enllà de la simple renovació de cares, la renovació de formes de fer s'ha d'anar evidenciant amb una nova cultura política més oberta, més transparent, més actual i més compartida amb la societat.

Un servidor, com a delegat en representació de l'agrupació socialista de Mataró, espera poder contribuïr humilment a aquests reptes i objectius. Què espero jo d'aquest Congrés? O dit, d'una altra manera, què és el que m'agradaria? Intentaré sintetitzar-ho breument.

En primer lloc, m'agradaria que el partit en el seu conjunt, faci una autocrítica sincera sobre el darrer cicle electoral i polític. Que posem sobre la taula els nostres errors i les nostres limitacions en la darrera època. I que ho fem d'una manera sana. Crec que sense autocrítica, no posarem les bases per poder començar a recuperar part de la credibilitat perduda.

En segon lloc, voldria que el partit tingués clar qui som i a qui volem representar, qui són "els nostres", podríem dir. Hem de ser capaços de tornar a guanyar la confiança d'una majoria de catalans i catalanes, de tornar a ser la referència del catalanisme popular i integrador. I aquesta majoria social són, fonamentalment, les classes populars i treballadores i les classes mitjanes urbanes i progressistes. Dins d'aquests col·lectius, hem de fer una anàlisi profunda de les seves problemàtiques i entendre la seva diversitat i complexitat. Hem de ser capaços de ser el partit que reformi la societat amb aquestes classes socials. Tot plegat per ser capaços de regenerar el nostre electorat i els nostres referents i suports dins de la societat.


En tercer lloc, m'agradaria rejovenir el PSC. Rejovenir-lo i renovar-lo en quant a cares i lideratges, és cert, però també en quant a formes de fer i formes d'entendre el món. La societat ens reclama més transparència, més salut democràtica, més honestedat i més proximitat i sinceritat per part dels polítics, especialment per part dels polítics socialistes. I a la vegada internament, dins del partit els militants demanen més democràcia interna, més debat i deliberació en la presa de decisions. És necessari un partit que sigui més una xarxa que no pas una estructura rígida. I sobretot, és necessari un partit més despert, on els militants rebin caliu i tothom que s'hi vulgui acostar pugui sentir-se part útil d'un projecte comú.

Finalment, vull que el PSC torni a ser alternativa. Que deixem clar que hi ha una altra forma diferent d'entendre la societat i els governs que la que prediquen les dretes i els conservadors. Que hi ha una altra forma diferent de voler fer les coses. I que aquesta forma és possible si som coherents amb els nostres valors i els nostres ideals. L'esquerra encara existeix.


Més o menys, això seria tot. Segur que em deixo moltes coses al cap. Però només voldria afegir que aquest delegat anirà al Congrés amb ganes i amb la millor de les voluntats. I que si algú, sigui qui sigui, tant si és militant com si no, vol contribuïr a dir-me el què creu o el què pensa sobre qualsevol qüestió de les que es tractaran aquest cap de setmana al Congrés, un servidor ho agraïrà i promet tenir-ho en compte a l'hora de prendre qualsevol decisió. Rebin una forta abraçada jove i socialista.