Socialisme, Democràcia i Llibertat

Les eleccions al Parlament de Catalunya del pròxim 25 de novembre marcaran i decidiran l'escenari en que el nostre país haurà de situar-se durant els propers anys. Seran un moment crucial pel conjunt dels ciutadans de Catalunya, i arriben en un moment de grans dificultats i incerteses socials i nacionals.

Hi ha un gran interés per part de determinats sectors de presentar aquestes eleccions com un plebiscit sobre l'independència. El President Mas ha arribat a dir que el referèndum seria "la segona volta" d'aquestes eleccions, capficat en la seva estratègia calculadíssima en la que cada gest i cada declaració no són gens casuals. 

Penso que el PSC ha d'afrontar un repte enorme, difícil però apassionant, en un camí on les eleccions no són el punt d'arribada, sino una etapa més, tot i que molt important. L'eix de coordenades de la política catalana s'ha modificat en els darrers mesos, i encara es continuarà modificant més durant els pròxims anys. Cap a on? És difícil de preveure, la realitat és plenament canviant, tant a Catalunya com al nostre entorn més proper, al conjunt d'Espanya i a Europa. 

En aquest escenari incert però obert, els socialistes hem de tenir un discurs clar, que abordi amb la mateixa importància l'eix nacional i el social. I la clau per poder fer-ho roman en defensar rotundament la democràcia i la llibertat. Perquè mentre alguns volen una Catalunya independent, jo la vull sobretot democràtica i garant de les llibertats. M'explico. 

Cal apostar per la democràcia per a defensar l'exercici del dret a decidir del poble de Catalunya, amb totes les garanties (per tant, en un marc legal) i amb la intel·ligència i l'honestedat suficients per saber plantejar les preguntes però també les respostes. Apostar per la democràcia també per plantejar un nou sistema electoral, que resulti en una millor i més pròxima representació política i mecanismes per garantir una major transparència. Crec que cal apostar per un sistema que combini hàbilment les llistes obertes i tancades, que acosti als representants als territoris però que sobretot l'acosti a les persones. 

I una aposta igual de clara per la llibertat,  entenent que aquesta s'ha de donar a les persones, a la ciutadania. Però perque les persones siguem lliures, necessàriament hem de ser dignes. I la dignitat ens la donen els drets, els deures, un model econòmic i social que creï oportunitats de futur, una societat que aposti pel respecte als valors, l'accés a uns serveis públics de qualitat i a un habitatge digne, suficient coratge per lluitar contra les retallades i contra l'hipocresia del mal governant, i una irrenunciable voluntat reformista i transformadora. 

El PSC ha d'obrir nous camins i dibuixar un horitzó de progrés i de canvi. Jo sóc federalista, no sóc independentista però no em fa cap por parlar tranquilament d'independència. Entenc que els nostres enemics ideològics no són els inconformistes que busquen suposades vies de millora, que reclamen nous escenaris, que creuen que un món millor és possible i en definitiva veuen com l'actual sistema no acaba de donar resposta a les seves inquietuds, encara que alguns d'aquests s'hagin inclinat per l'independentisme. Els nostres adversaris reals són els qui defensen l'immobilisme conservador i recentralitzador, els qui volen que fem passes enrere, els que aposten per un model social retrògrad i cada vegada més injust, els qui fan de la por la principal bandera del seu discurs.

Si Catalunya vol canviar, està clar que Espanya també ha de fer canvis. Cal un nou pacte constitucional, i l'hem de reclamar de la mà d'aquells que entenen que Espanya o serà federal, o senzillament no serà. I la nostra força per provocar aquest canvi és la del diàleg, exactament de la mateixa manera que Catalunya sempre ha fet al llarg de la seva història, llunyana i recent.

Hem d'incorporar nous elements al concepte federal. Per exemple, jo proposo que lliguem el concepte del federalisme amb el de republicanisme. La nostra tradició i els nostres valors beuen d'aquestes fonts: República és igualtat. Si la nostra aposta ha de ser clarament defensora de la democràcia, perquè no plantegem una consulta sobre la continuïtat de la Monarquia, que al meu entendre és una institució clarament desfasada? Perquè no eixamplem radicalment el sentit del "dret a decidir"? 

Una vegada vaig pensar que el millor PSC és aquell que surt al carrer a buscar a la gent tal com és, sense complexos que ens allunyin de la realitat. Aquesta és bàsicament la clau de volta de tot plegat. Podem tornar a fer-ho, haurem de fer-ho. I els sectors de la societat més colpejats per la crisi i el patiment segur que ho agrairan i tindran voluntat d'acompanyar-nos en aquesta lluita.