viernes, noviembre 02, 2012

Cançons per la República Federal

L'independentisme està de moda, és innegable. Dit això m'han de permetre confesar que mai m'he caracteritzat per ser un tipus que segueixi gaire les modes, més aviat, acostumo a ser contrari a les modes. Sempre he preferit anar al meu aire.

Una mostra divertida d'aquest fet evident que constatem és l'iniciativa que aquest mes ens presenta la coneguda revista musical "Enderrock", amb un reportatge sobre "100 cançons per la independència". L'idea té gràcia i al mateix temps m'ha fet venir al cap el pensament de que si han sigut capaços de situar 100 cançons a l'imaginari independentista, segur que entre tots seríem capaços de trobar un bon grapat de cançons que ens remetin a l'ideal federal i republicà, que potser no està tan de moda però que per a molts que no som independentistes (i potser fins i tot també per algun partidari declarat de la independència) continua sent el millor model i la proposta que més ens ilusionaria per a construir plegats el futur d'aquest país nostre.

Així, doncs, tot es qüestió de posar-s'hi. En aquest post trobaran una primera llista de 10 cançons que em remeten d'alguna manera a la República Federal o si més no, a una Espanya diversa, que es reconeix en el respecte a la seva pluralitat. Però els hi proposo que hi continuem treballant, via twitter, a través de l'etiqueta #CançonsRepúblicaFederal. Segur que som capaços de fer un llistat encomiable, s'hi admeten tota classe d'estils, gèneres i gustos musicals. S'animen? Som-hi!

Obrim la llista, comencem... amb il·lusió!
  1. "Mediterráneo", de Joan Manuel Serrat. Comencem amb aquest himne universal, cant a la vida, relat etern del nostre orgull mediterrani obert al món, lluny de visions tancades i reduïdes de la nostra terra. "Yo, que en la piel tengo el sabor amargo del llanto eterno que han vertido en ti cien pueblos de Algeciras a Estambul...".
  2. "Papá cuéntame otra vez", de Ismael Serrano. Cançó plena d'ideals republicans, internacionalista i llibertària. El federalisme és l'unió dels pobles en llibertat, per tant, aquesta és una cançó perfecta en aquest context. "Y ya nadie canta 'Al vent', ya no hay locos, ya no hay parias...".
  3. "República Feliz", de Joaquín Sabina. La primera a la llista del geni nascut a Úbeda i adoptat per Madrid, compositor d'esquerres i allunyat de nacionalismes i banderes, amb un títol clarament evocador. "La vida era una puerta sin abrir, los adultos hablaban en voz baja, la posguerra oxidaba las navajas...".
  4. "La jota de la Dolores", de Carmen París. Una jotera nascuda a Tarragona que interpreta aquest tema clàssic fent esment a Espanya i les seves nacions. "Porque aquí te sopla el viento y aquí se canta la jota, y es de España y de sus naciones".
  5. "La República de la Tramuntana", de Macaco. Un tema fet des d'aquí però que mira enllà, i que referencia a tots aquells que estan tocats per la Tramuntana. "Per tots els que vulguin ser benvinguts, per tots els que vulguin ser tocats...".
  6. "Para la libertad", de Joan Manuel Serrat. Per mi una de les millors cançons de Serrat és aquest poema del poeta alacantí Miguel Hernández, que curiosament havia sigut Secretari General de la Joventut Socialista del seu poble (Orihuela) i va morir malalt a una presó franquista. "Para la libertad siento más corazones que arenas en mi pecho...".
  7. "Asturias", de Victor Manuel. He inclós aquest poema de Pedro Garfias en veu de Victor Manuel perque em sembla que transmet duresa, lluita i sentiments que van més enllà d'una terra concreta i no crec que el patiment dels oprimits i dels revolucionaris sigui gaire diferent aquí o a qualsevol lloc. "Mirad, obreros del mundo su silueta recortarse contra este cielo impasible...".
  8. "Dolent de mena", de Sabina i Serrat. Aquests dos genis han inclós aquest divertit tema en català al seu darrer disc i l'interpreten a tots els seus concerts, donant-li una dimensió universal a la nostra llengua. I sentir a Sabina cantant en català no té preu. "Mai no improviso, com cal que els ho digui? Sóc metòdic, cientìfic, cerebral...".
  9. "Canto a la libertad", de José Antonio Labordeta. Aquesta és la cançó més emblemàtica d'aquest aragonés, simbol de les causes justes, ambaixador de l'Espanya oberta i plural, lluitador de la llibertat. "Habrá un día en que todos al levantar la vista veremos una tierra que ponga libertad...".
  10. "Boca seca", de Miguel Poveda. Flamenc amb accent català, amb el reconegut cantant nascut a Badalona i que aquí posa veu a aquest poema de Narcís Comadira. La lletra és ben explícita i els federalistes ens hi podem sentir prou d'acord. "Hem cridat fins a no poder més, que ens molestaven tantes estructures immòbils...".