L'olla catalana

Quan tens una olla amb una pressió molt elevada poden passar dues coses: que s'evapori el contingut (si hi ha alguna via d'escapament de la pressió) o que acabi explotant. 

El Tribunal Constitucional no té legitimitat, o en té molt poca. La politització dels seus membres, especialment del seu President, que va ser militant del Partit Popular, i sobretot la sentència de l'Estatut, que va ser un dels principals punts desencadenants de la situació en clau nacional que actualment viu la societat catalana, l'han deixat en pilotes.

La declaració de sobirania per part del Parlament de Catalunya va ser un contrasentit. Malgrat tractar-se únicament d'una declaració política (per tant, a la pràctica, sense cap efecte), incloïa alguna afirmació que (anhelada o no, tant és) no era certa. Almenys no era certa en el marc actual. I em molesta quan els polítics no diuen la veritat.

L'expressió de la discòrdia (la única part que ha quedat anul·lada en la sentència) en el si de la declaració, era la definició de Catalunya com a "subjecte polític i jurídic sobirà". Aclarim-nos: estic absolutament d'acord amb la consideració de Catalunya com a subjecte polític sobirà, és a dir, sóc de la opinió de que el poble de Catalunya ha de poder ser consultat i per tant, ha de poder expressar les seves opinions en tot allò que afecti al seu destí. Però a la vegada, sóc molt conscient de que, avui per avui, Catalunya no és jurídicament sobirana per convocar una consulta legal i vinculant sobre el model territorial i la seva relació amb el conjunt d'Espanya. Per tant, dir el contrari és dir una mentida, és com fer-se trampes al solitari. Vull recordar que va ser justament aquesta expressió, en relació a la qüestió jurídica (mai a la política), la que va motivar que el PSC no recolzés aquesta declaració de sobirania.

Una cosa és el desig i l'altra és la realitat. Podem (o no) desitjar que Catalunya esdevingui un subjecte polític i jurídic sobirà, però qualsevol canvi s'ha d'impulsar des de la legalitat i si la legalitat ens ho impedeix, hem d'impulsar canvis de la legalitat mateixa. Pel que respecta a la via del referèndum legal i vinculant, aquesta avui passa per un acord entre governs: el català i l'espanyol. No és cap via estrambòtica: aquest és el camí que han triat al Regne Unit per abordar la qüestió escocesa.

Però mentre uns i altres no vulguin acordar res, la situació continuarà enrocada, amb posicions cada vegada més polaritzades i amb un conflicte de més difícil solució. I mentrestant, la declaració de sobirania haurà servit justament per exactament allò pel que va ser ideada per una part dels seus promotors: afegir més pressió a l'olla catalana.