Una visió municipal

Falten poques hores per a que comenci la campanya electoral per les eleccions municipals del 24 de maig. Els qui alguna vegada ens hem implicat en el món de la política, acostumem a dir que totes les campanyes sempre són molt importants però, almenys per mi, les eleccions municipals tenen un regust totalment diferent a qualsevol altra contesa electoral. Suposo que deu ser perquè suposen l'oportunitat de participar de forma més directa en els canvis i millores de la nostra comunitat i del nostre entorn més immediat. El factor de la proximitat li dona una perspectiva ben diferent que no tenen la resta d'eleccions.

Crec que a la nostra societat gran part de la ciutadania identifica als alcaldes i alcaldesses com la principal figura política de referència a la que recórrer davant d'un problema. Malgrat l'enorme dimensió de la crisi de valors i de descrèdit de la política, la figura dels alcaldes continua sent molt més valorada que qualsevol altre polític. Això arriba al punt de que fins i tot, a vegades tinc la sensació de que moltes vegades es dipositen unes expectatives irreals en la capacitat dels alcaldes per posar solució als problemes. No perquè siguin incapaços, sinó sobretot per les limitacions i dificultats amb les que han de fer la seva feina. Suposo que per aquest motiu, la política local "ben feta" és un art difícil  i exigent de conrear.

Si em permeten, els hi diré que aquesta vegada estic vivint amb certa distància (que no és pas manca d'interès) la dinàmica que envolta a aquestes eleccions municipals. Les circumstàncies, però sobretot les decisions personals fan que sigui així. He viscut uns anys amb molta intensitat política i ara necessito certa distància per reorganitzar el meu interior, els meus pensaments, la meva activitat... la vida és qüestió d'etapes, suposo. I és que, com deia Saramago: "El fin de un viaje es sólo el inicio de otro".

Dit això, i per donar unes pinzellades sobre el que crec que passarà en aquestes eleccions municipals, només m'atreviria a fer algunes afirmacions generals: 

1. La fragmentació social es transformarà en fragmentació política a molts municipis
2. S'evidenciarà la necessitat d'arribar a acords per poder construir governs forts.
3. Sense governs forts serà complicat que els Ajuntaments tinguin la capacitat i l'empenta necessària per tirar endavant projectes importants.
4. La crispació social traslladada a la política dificultarà els acords en multitud de casos.
5. Caldrà tornar a trobar punts comuns i nexes que des de la política ajudin a cohesionar la ciutadania i a reduir la crispació. En un moment en que la tendència és fer propostes de màxims, no serà gens fàcil trobar els mínims comuns.
6. Els partits tradicionals quedaran molt marcats per aquests resultats; els nous partits, també. Uns hauran de demostrar que continuen sent vàlids. Els altres hauran de demostrar que poden ser-ho. I no crec que tots siguin capaços d'aconseguir-ho.
7. Veurem algunes alcaldies estrambòtiques i pactes de govern que no deixaran a ningú indiferent. En alguns casos, el pragmatisme estarà més que servit.
8. El "procés" tindrà un pes en els resultats, però no crec que aquest pes sigui major que el que tindran les retallades, la corrupció o l'immigració en el seu conjunt.
9. Crec que, en general, s'ha produït una forta regeneració de cares i d'opcions polítiques, però aquesta regeneració no s'ha traslladat prou al terreny de les idees. Em costa trobar propostes que siguin engrescadores de debò. 
10. Per tot plegat, crec que els pròxims anys seran fonamentalment de transició, això sí, encara està per veure en quin sentit i cap a on.

Arribats a aquest punt, molts poden pensar que tampoc he exposat gran cosa i que no m'he mullat gaire sobre res. Segurament tenen raó. El dia després de les eleccions caldrà mirar-se amb lupa el què haurà passat i quin missatge envien els ciutadans i ciutadanes amb el seu vot. Perquè en definitiva, la democràcia no hauria de ser més que això: fer que la ciutadania tingui la última paraula.