martes, junio 30, 2015

PSC en Comú

M'agradaria aportar algunes idees per a la reflexió del futur de la situació política a Catalunya, i sobre el paper que el meu partit, el PSC, hauria de jugar en tot plegat.

Fa alguns dies ens vam aixecar amb la publicació d'una enquesta a el Periódico, que dibuixava un escenari molt fragmentat després de les eleccions del 27 de setembre. En aquest escenari es visualitzava una forta disputa entre la "Llista del President" i una candidatura de confluència de diverses esquerres catalanes, una "Catalunya en Comú". Resulta bastant interessant que apareguin com a opcions amb més suport ciutadà justament dues candidatures que, a dia d'avui, encata no tenen ni candidats ni tan sols un programa clarament definit. 

En aquesta mateixa enquesta el PSC sortia bastant malparat, amb un resultat estimat d'uns 8-9 diputats, el que suposaria, a més de perdre molt clarament el lideratge de l'esquerra a Catalunya, la constatació de les dificultats que el PSC té actualment per defensar el seu projecte a determinats nivells i en alguns territoris d'arreu del país. Fa l'efecte que el PSC, ara més que mai, està esdevenint un partit molt metropolità i amb algunes dificultats de connexió a nivell generacional i social. Dit d'una altra manera, no estem aconseguint guanyar la confiança d'una gran part dels col·lectius per als qui està pensat el nostre projecte. Això no només té afectacions a Catalunya, sinó que també les té a nivell estatal, com es posa de manifest a l'article "Pedro Sánchez y el PSC", que en Quim Coll publicava fa uns dies. Mentre el PSOE en el seu context, sembla que està trobant un espai per la recuperació, el PSC no s'està ensortint.

Davant d'això, i sense tenir-ho encara del tot clar, crec que la participació del PSC en una confluència d'esquerres sota el paraigües d'una "Catalunya en Comú" podria ser positiva, tant per Catalunya, com pel conjunt de l'esquerra, com pel propi PSC. Passo a explicar-me:
  1. Si el PSC vol que hi hagi un govern d'esquerres a Catalunya durant la propera legislatura, això passa inevitablement per la derrota d'Artur Mas.
  2. Per a que el PSC comenci la seva recuperació, necessita que el "procés", tal i com el coneixem, passi a una altra etapa, sota uns altres objectius i lideratges. Per això, és necessari contribuïr a una derrota de l'actual President de la Generalitat.
  3. Una bona forma de contribuïr a la derrota d'Artur Mas, és justament sumant amb altres esquerres, que a més, en gran part, crec que veuen amb bons ulls el projecte federal.
  4. Per poder arribar a sumar amb les altres esquerres, necessàriament s'hauria d'obligar a "fer net". I no ens aniria gens malament fer-ho. Hi ha alguns companys i companyes que porten massa anys i que a hores d'ara, no només no sumen, sinó que fan de tap per a noves generacions més activistes i sense motxilles.
  5. El PSC pot aportar bones idees i seny a una "Catalunya en Comú", i també talent i capital polític de primer ordre. 
  6. El resultat del PSC en solitari pot ser desastrós, amb 8-9 diputats. Podem quedar diluïts i desdibuixats. Aquests 8-9 diputats poden acabar decantant la balança en el resultat final de les eleccions, i per tant, poden ser més útils en un exercici de confluència, per ajudar a donar clarament la victòria a les esquerres.
  7. És millor formar part dels guanyadors, que no esdevenir un dels grans derrotats del 27-S.
  8. Crec que les línies programàtiques d'una "Catalunya en Comú" no estaran tan lluny del que pugui defensar el PSC.
  9. Crec que la confluència podria ser una eina útil per la societat catalana, però també per al propi PSC, que necessita alguna cosa semblant a una refundació.
  10. I, a més, crec que aquesta estratègia pot ajudar a enfortir el projecte del PSOE a nivell estatal.
El meu plantejament de confluència és puntual i aniria únicament lligat al Parlament que sorgeixi del 27-S. I hauria de quedar absolutament al marge d'altres realitats, especialment de l'àmbit local i dels Ajuntaments. 

L'experiència d'aquests dies ens està demostrant que els socialistes s'estan mostrant capaços d'arribar a acords programàtics i de govern a escala autonòmica en llocs com Balears, el País Valencià, Extremadura, Castella-La Manxa, Aragó... amb forces polítiques d'esquerres. En el cas de Catalunya, a més de l'eix esquerra-dreta, en les properes eleccions també tindrà una especial incidència l'eix nacional, i aquestes especials circumstàncies haurien de requerir d'un esforç molt important per organitzar una oferta electoral potent, transformadora i engrescadora. Crec, sincerament, que el PSC pot contribuïr a fer-ho possible amb la suma de molts altres homes i dones de l'esquerra del nostre país. Sóc conscient de que les dificultats i les retincències per fer-ho no són menors, però estic segur que en cap cas haurien de ser insalvables.

En qualsevol cas, des d'aquí i a través d'aquestes línies, ho plantejo com un element per a la reflexió amb la militància i també amb la pròpia ciutadania. Donem-li voltes.